La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) del Departament de Cultura i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) posen en marxa el Voluntariat per la llengua (VXL) virtual amb l’objectiu d’estendre el programa a persones que, per la distància geogràfica, no poden coincidir presencialment.
La modalitat virtual permet estendre el VxL a més persones que volen adquirir un millor domini del català a través de la conversa per videoconferència, sense estar condicionades pel lloc on viuen. D’aquesta manera, el programa amplia l’oferta i es diversifiquen les vies d’interacció en català entre persones d’arreu del món.
El compromís de les parelles lingüístiques és trobar-se una hora la setmana durant almenys 10 setmanes per parlar, en català, del que vulguin en un context distès, el dia i l’hora que els vagi bé. Amb la modalitat virtual, ho podran fer des d’un ordinador o dispositiu mòbil amb el programa de videoconferència que més els convingui.
Per participar-hi com a voluntari, per ajudar una altra persona a practicar el català, o com a aprenent, per practicar la llengua, cal ser major d’edat i inscriure’s al programa http://vxl.cat/participa-hi. Cal indicar l’opció escollida entre la modalitat virtual, la presencial o ambdues.
El programa Voluntariat per la llengua va celebrar l’any 2015 l’assoliment de les 100.000 parelles lingüístiques, i actualment ja s’han superat les 110.000.Iniciat l’any 2003, el programa vol facilitar a les persones que tenen coneixements bàsics de català i es volen llançar a parlar-lo que el puguin practicar en un context real i relaxat. Per fer-ho, es formen parelles entre persones que parlen habitualment català (voluntaris) i persones interessades a agafar fluïdesa (aprenents).
Després de més de deu anys, el Voluntariat per la Llengua manté la seva vitalitat. L’any 2015 es van formar més de 10.000 parelles lingüístiques. Hi van participar 10.173 persones (5.987 aprenentes i 4.186 voluntàries). Dels conjunt de participants, 5.702 s’hi van inscriure per primera vegada (3.917 aprenents i 1.785 voluntaris). Els aprenents procedien, majoritàriament, d’Amèrica del Sud i, en menor mesura, del Nord d’Àfrica, la Unió Europea i Amèrica Central. La majoria tenien entre 30 i 39 anys. Pel que fa a les persones voluntàries, la majoria tenen entre 50 i 65 anys. Tant en el cas dels voluntaris com dels aprenents hi van participar més dones que homes.