EL CENS ELECTORAL DE CATALANS CREIX A TOTES LES DEMARCACIONS CONSOLARS ARREU DEL MON
Ens cal una nova legislació electoral pels catalans de l’exterior i reforçar el Registre de Catalans de l’Exterior
La Oficina del Censo Electoral ha publicat les dades del Cens Electoral de Residents Absents (CERA) a 1er d’agost de 2016 i el nombre d’inscrits catalans, majors de 18 anys i amb dret de vot, se situa en 209.226. Això representa un significatiu augment de de 12.624 votants respecte dels 196.602 inscrits que van tenir dret de vot en les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre.
Aquests increments són el producte de l’emigració continuada que coneix el nostre país. Aquestes xifres no tenen en compte el fet que molts catalans i espanyols residents a l’exterior no s’inscriuen als consolats espanyols, particularment a Europa, i la xifra real de potencials votants exteriors és probablement molt superior a la xifra oficial.
EL CERA és el cens que permet als catalans de l’exterior poder votar en els diversos processos electorals en que tenen dret a fer-ho (eleccions generals, eleccions al Parlament de Catalunya, eleccions al Parlament Europeu i referèndums convocats per l’Estat). Les condicions de vot, tal i com va quedar de manifest en les darreres eleccions, són desastroses atesa la baixa qualitat democràtica de la LOREG (Llei orgànica de règim electoral general) amb el pervers sistema del ‘voto rogado’ que va fer que únicament el 7,5% dels inscrits catalans podessin votar en les eleccions al Congrés de Diputats de 2016 i a les del Parlament de Catalunya de 2015.
Un creixement continuat a totes les demarcacions consulars del món entre 2009 i 2016
Les dades del Cens Electoral de Residents Absents (CERA), malgrat que no inclouen els menors de 18 anys, són les úniques per les que una informació desagregada per demarcacions consulars existeix i permeten observar, al menys, el creixement de la població catalana en edat de treballar enregistrada als consolats.
A Europa les demarcacions consulars d’Andorra (12.670 inscrits), Londres (8.790), París (8.521), Ginebra (5.583) i Brussel·les (4.988) són les que tenen més inscrits. Durant el període 2009-2016 les zones que han mostrat una major atractivitat i on els creixements percentuals de residents catalans (amb exclusió dels consolats amb pocs inscrits) han estat els més importants són: Edimburg (+524,4%, tot i que la xifra està esbiaixada pel tancament del consolat a Manchester), Hamburg (+153,8%), Viena (+153,5%), Oslo (+148,2%), Berlin (+119,7%), Brussel·les (+119,3%), Hèlsinki (+92,0%), Londres (+100,5%), Copenhaguen (+99,7%), Munic (+92,1%), Estocolm (+91,0%), Estambul (+90,6%), Düsseldorf (+83,4%), Bordeus (+72,9%), Luxemburg (+69,8%), Estrasburg (+66,8%), Frankfurt (+66,3%) i Amsterdam (+65,7%).
A Amèrica del Nord les demarcacions consulars de Mèxic (10.908 inscrits), Miami (3.176), Nova York (2.934), Los Angeles (1.338) i San Francisco (1.251) són les que tenen més inscrits. Durant el període 2009-2016 les zones que han mostrat una major atractivitat i on els creixements percentuals de residents catalans han estat els més importants són: Houston (+195,4%), Miami (+144,5%), Nova York (+133,0%), Monterrey (+119,1%), Guadalajara (+112,5%), Toronto (+111,5%) Puerto Rico (+111,3%), i Mèxic DF (+98,0%). Alguns d’aquests increments (en particular a Mèxic, a Miami entre la població d’origen cubà i a Puerto Rico) són deguts a recuperacions de nacionalitat espanyola a fills i néts d’exiliats via la Llei de la Memòria Històrica.
Al Con Sud d’Amèrica les demarcacions consulars de Buenos Aires (14.961 inscrits), Caracas (9.442), Sao Paulo (7.330), Santiago de Xile (7.320), Guayaquil (3.635), Bogotà (3.518), Rosario (3.336) i Lima (3.268) són les que tenen més inscrits. Durant el període 2009-2016 les zones que han mostrat una major atractivitat i on els creixements percentuals de residents catalans han estat els més importants són: Quito (+259,1%), Lima (+229,8%), Bogotà (+162,7%), Brasília (+137,6%), Asunción (+122,9%), Bahia Blanca (+119,4%) i Santiago de Xile (+106,3%). Alguns d’aquests increments (Argentina) són deguts a recuperacions de nacionalitat espanyola a fills i néts d’exiliats via la Llei de la Memòria Històrica i d’altres (Equador) a l’intens retorn al país d’origen d’una segona generació criada a Catalunya.
A Amèrica Central i Carib les demarcacions consulars de L’Havana (2.192 inscrits), Santo Domingo (2.024), San José de Costa Rica (1.584) i Panamà ( 1.090) són les que tenen més inscrits. En aquesta zona l’impacte de les recuperacions de nacionalitat espanyola a fills i néts d’exiliats via la Llei de la Memòria Històrica és molt alt i expliquen, en gran part, els forts increments a San Salvador (+256,5%), L’Havana (+204,0%) o San José de Costa Rica (+171,2%). Els increments a Santo Domingo (+141,8%) o Panamà (+142,8%) obeeixen, en canvi, a l’arribada de nova població catalana.
A Oceania les tres demarcacions consulars mostren increments moderats però continuats en el temps: Wellington (+218,2% però amb només 175 residents), Sydney (+102,8%) i Melbourne (+245,0%).
A Asia els increments són significatius però cal tenir en compte que a 2009 no hi havia gairebé població catalana resident per la qual cosa cal relativitzar aquests increments percentuals. Les demarcacions consulars amb més inscrits són Manila (572), Abu Dhabi (483), Xangai (379) i Toquio (321). Durant el període 2009-2016 les zones que han mostrat una major atractivitat i on els creixements percentuals de residents catalans han estat els més importants són: Doha (+500,0%), Djakarta (+341,7%), Singapur (+400,0%), Riyadh (+325,0%), Abu Dhabi (+245,0%), Tel Aviv (+165,8%), Hong Kong (+164,5%), Bangkok (+112,3%) i Manila (+102,8%).
A Àfrica l’emigració catalana no ha estat mai significativa i únicament les dues circumscripcions consulars de Sudàfrica (amb un creixement significatiu) i del Marroc presenten xifres de residents superiors a 100 persones i són els dos únics països amb certa atractivitat per l’emigració catalana: Tanger (120), Ciutat del Cap (107), Casablanca (122) i Pretòria (108).
Pàgina web amb totes les estadístiques disponibles
Des de la pàgina web de la FIEC (Federació Internacional d’Entitats Catalanes) podeu accedir a diversos fitxers i enllaços on trobareu totes les estadístiques sobre població catalana resident a l’exterior.
Trobareu les dades desagregades per consolats a: http://www.fiecweb.cat/images/
Què passa si ens toca tornar a anar a votar al desembre ?
Doncs passa que si finalment cal votar novament pel Congrés de Diputats i Senat al mes de desembre, les forces polítiques a Madrid han anunciat que faran una modificació de l’article 42 de la LOREG (Llei orgànica de règim electoral general) de manera que es redueixin els terminis del calendari electoral de 54 a 47 dies. Amb això es podria votar el diumenge 18 de desembre però pel vot exterior la reducció en una setmana del calendari electoral serà un desastre total que reduirà encara més la ja minsa participació electoral dels residents exteriors al impossibilitar, gairebé, l’arribada i la tramesa de la documentació electoral que ja ara pateix de terminis massa reduïts.
I la llei de vot electrònic que vol fer el Govern català ?
Ja hem expressat el nostre suport a la idea d’implantar el vot electrònic de manera progressiva en les futures convocatòries electorals i esperem que aquesta llei pugui estar en vigor si les eleccions al Parlament de Catalunya se celebren a finals de 2017. Per a poder aplicar-se necessitarà de la bona voluntat de col·laboració per part de la JEC (Junta Electoral Central) en tot allò que afecta a la transmissió de la informació electoral i al compliment de terminis i de l’OCE (Oficina del Censo Electoral) en el que es refereix a l’ús del cens electoral, el CERA (Cens Electoral de Residents Absents). No contestem la voluntat del Govern de situar-se en l’estricte marc de la legislació espanyola vigent, però creiem comprensible que expressem una certa desconfiança respecte de la ‘bona voluntat’ per part de les autoritats electoral espanyoles i, en particular, del Ministerio del Interior que poden impugnar aquesta llei davant el Tribunal Constitucional i/o dificultar-ne la seva aplicació.
Aleshores el Registre de Catalans i Catalanes de l’Exterior perquè serveix ?
L’any 2014 el Govern català va posar en marxa el Registre de Catalans i Catalanes Residents a l’Exterior amb finalitats de millorar el coneixement estadístic sobre els catalans de l’exterior. Caldria doncs que, des del Govern català, es faci una àmplia campanya institucional que fomenti el coneixement i la inscripció en aquest Registre que, amb només 4.500 inscrits en l’actualitat, està ben lluny de poder tenir cap paper significatiu ni com a instrument de coneixement estadístic ni com a alternativa al CERA en cas de convocatòries electorals no avalades per l’Estat. El Govern català ha anunciat la seva intenció de donar a aquest Registre una importància més gran mitjançant la futura Llei de la comunitat catalana de l’exterior, creant incentius per la inscripció lligats a la Targeta Sanitària pels residents a l’exterior i fer una ‘prova pilot’ de la plataforma de vot electrònic utilitzant aquest Registre abans que acabi l’any. Estimem que això és una bona idea i recordem a totes les entitats catalanes i residents a l’exterior la conveniència de donar-se d’alta al Registre quan abans millor (http://afersexteriors.gencat.
Som Catalunya Exterior, també som Catalunya.
Secretaria de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes
Twitter: @FIEC1
Telèfon: +34-934123294