Diada cultural

  • 18:30
  • Rue de Genève 91, Lausanne
  • +41 (0) 21 625 93 86

‣ Presentació dels llibres «La mitra de l’exili» i «Estirant el fil de les paraules» amb la presència de Manuel Castellet i Rosa Anna Felip, coautors dels dos llibres.

‣ Lectura del relat curt «Dir-te adéu» de Marta Vilademunt, guanyador del concurs literari europeu.

Sopar ofert pel Centre: pa amb tomàquet acompanyat de formatges, embotit català i vi del país.

‣ Projecció de la pel·lícula «Miró» d’Oriol Ferrer.

Inscripcions pel sopar fins el dijous 8 de juny a 21h:
josepmaria.tarros@catalansasuissa.org / 078 646 22 75

Manuel Castellet Format entre Barcelona i Zuric, és matemàtic de professió, excursionista
per afició i amant de tot allò que afecta la terra i la cultura catalanes per devoció. Professor
emèrit de la Universitat Autònoma de Barcelona, fou el creador i primer director del
Centre de Recerca Matemàtica (1984-2007), president de l’Institut d’Estudis Catalans
(1995-2002) i director de la Fundació Ferran Sunyer Balaguer (2007-2020). És, també,
autor o editor de diversos llibres de matemàtiques i, fora de l’àmbit estrictament científic,
ha publicat les obres “Llengua, ciència, cultura: crònica d’una passió matemática”, “L’exili
de la marededéu de Núria (1936-1941)” i, amb Rosa Anna Felip, «Mossèn, ens han pres la
marededéu!» “La no extradicció de Ventura Gassol” i els dos llibres que presentem.

La mitra de l’exili
L’obra, a través d’una trama narrativa i uns personatges de ficció, molt especialment una mestra republicana
depurada pel franquisme, ens permetrà descobrir la magnètica personalitat de tres homes rellevants a la
Catalunya de la primera meitat de segle XX: Rafael Patxot, Ventura Gassol i, sobretot, el cardenal
Francesc Vidal i Barraquer, els tres exiliats a Suïssa.
La novel·la, de caràcter històric, oferirà al lector la possibilitat d’anar desgranant petits episodis de la vida de
la societat catalana de l’època, en un context de moltes mancances, viscudes, malgrat tot, amb una dignitat
envejable. En el decurs d’aquest procés, a l’Aurora, la mestra, se li desvetlla un irrefrenable instint
d’investigadora, fet que ens permetrà, entre d’altres qüestions, descobrir moltes de les vicissituds que van
envoltar la mort de l’arquebisbe de Tarragona, esdevinguda a Friburg, Suïssa, el 1943.

Estirant el fil de les paraules
La petjada de la Guerra Civil espanyola encara ens és present actualment, però la novel·la ens recorda que
durant la postguerra, als anys cinquanta, les conseqüències de la guerra creaven un ambient
asfixiant que acabava abastant-ho tot. Feia més de deu anys que havia acabat la guerra, però moltes
famílies vivien amb por, amb una situació econòmica de precarietat, amb els drets més fonamentals
retallats, i amb un poder que feia i desfeia sense contemplacions.
Aquesta novel·la està inspirada en les cartes d’un soldat republicà a la seva muller durant la Guerra
Civil, més de dues- centes, de les quals se’n reprodueixen alguns fragments, i en passatges de la vida dura
i el judici sumaríssim d’un home del Pallars.
En Llorenç, un noi que l’any 1952 fa catorze anys, rep de la seva mare una capsa amb totes les cartes que
el seu marit li havia escrit durant la guerra i des del camp de concentració a Bilbao, acabada la guerra. En
Llorenç va creixent a l’escola i va llegint les cartes d’aquest home, que ell no recorda haver vist mai, i, de
mica en mica, el va coneixent, el va admirant i l’acaba estimant.

Miró
Drama. Espanya, 2022. 84 min.
La història d’un jove discret, silenciós i tenaç, que va haver d’emigrar d’una Barcelona grisa i conservadora a
un París en plena efervescència cultural per donar-se a conèixer, en un període convuls i ple de guerres. Un
jove que va dedicar la seva vida a cercar un lloc on poder-se expressar amb el seu art.
Direcció: Oriol Ferrer. Intèrprets: Eduardo Lloveras, Aida Folch, Pau Roca, Lluïsa Mallol, Òscar Rabadán, Mel
Salvatierra.