A càrrec d’Anton-Simó Massó Alegret (Lector de català de la Universitat de Zuric).
L’11 de Setembre de 1714 és una data clau de la història de Catalunya. Per a uns representa “la fi de la nació catalana”. Per a d’altres provoca el naixement de la Catalunya moderna. Tres-cents anys després, el debat sobre les repercussions culturals, polítiques i econòmiques de la Guerra de Successió és encara obert.
Historiadors i economistes no es posen d’acord. Tanmateix, cada vegada disposem de més informació. Congressos, col.loquis i seminaris ens conviden a la reflexió. A les llibreries hi ha un reguitzell de biografies i assajos històrics que aporten noves recerques interessants. Fins i tot els escriptors s’escarrassen per tal de proporcionar-nos novel.les històriques amenes i aclaridores. Tenim tanta documentació al mercat que finalment se’ns fa difícil saber destriar el gra de la palla.
Nosaltres, en el temps sempre limitat d’una conferència, intentarem d’esbrinar una sèrie d’interrogants que encara resten oberts sobre aquesta època apassionant de la nostra història. Per què es va ensorrar definitivament l’antiga confederació catalano-aragonesa? Com és que, malgrat tot, Catalunya va poder dur a terme el seu take-off econòmic?
A on van anar a parar els vint-i-cinc mil exiliats austriacistes catalans? Quina recepció va gaudir “el cas dels catalans” dins la literatura europea contemporània? Aquestes i d’altres preguntes sobre l’enigma català han estat seriosament plantejades per historiadors de la talla de J. H. Elliott, Pierre Vilar, Ernest Lluch o Josep Fontana. Amb ells i amb les eines de la raó científica que ens han posat a l’abast intel.lectuals d’arreu d’Europa provarem de treure’n una mica d’aigua clara.
Tweet