De tots els espectacles que la companyia ha realitzat, “El Coco” és potser el que representa i sintetitza millor l’esperit, la forma de fer i el tarannà de La Cubana.
Argument:
Una companyia ambulant de Music-Hall, el “Teatro Cubano de Revista”, formada per artistes al penúltim esglaó de la seva carrera interpreten una revista musical que es diu Cómeme el Coco, Negro.
A partir d’una equivocació (la representació ha començat una hora abans de l’anunciada), el públic arriba tard a la funció i quan tot just acaba de seure a la seva cadira l’espectacle s’acaba. Els còmics fan el bis habitual, saluden i es tanca el teló. És aquí on comença el veritable espectacle. La Companyia ha de guardar els trastos ràpidament perquè l’endemà han d’actuar a 600 quilòmetres. El públic no vol marxar i protesta. Llavors i sense pensar-s’ho gaire, els còmics es posen a desmuntar. I mentre desmunten expliquen les seves intimitats, els seus secrets i les seves misèries. Es fan amics del públic. I aquest els ajuda a plegar cortines, a aguantar el gos de la vedette, a recollir trastos, a traginar els baguls, etc. Fins i tot el públic és convidat a posar-se les plomes i compartir un entrepà de mortadel·la. Al final i un cop tot recollit, escombren l’escenari i marxen deixant a tothom assegut a la cadira.