“EL NOM” (2016), dirigida per Joel Joan.
Un sopar a casa de la Isabel i en Pere. La Isabel Orteu és professora de català a l’Institut Barres i Ones de Badalona, a més de coordinadora de la sala d’actes i responsable de les relacions amb l’AMPA. Mai no la sentiràs queixar-se de res. El seu marit, en Pere Galí, és professor de literatura a la Universitat Pompeu Fabra, secretari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i especialista en Montaigne. Gairebé sempre es queixa. Són un matrimoni ben avingut, malgrat tot, i tenen dos fills, la Nerida i l’Adanis.
Els altres convidats són en Claudi Farré, amic d’infantesa de la Isabel, trombó de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Un home discret, reservat, a qui es pot descriure per omissió: no s’enfada, no és excèntric, no és desagraït. En Vicenç Orteu, el millor amic del Pere i germà de la Isabel. Un home que va convertir la petita agència del seu pare en un imperi immobiliari. Un home atractiu i dels que no s’ho pensen dos cops quan han de creuar el carrer. L’Anna Jassen, esposa d’en Vicenç, ara embarassada. Independent, sofisticada amb el costum d’arribar tard a tot arreu. Sembla haver centrat bastant el seu marit. També hi serà present, via telefònica, la Rosa Jordana, la mare dels Orteu. Una dona elegant, vital, que va quedar viuda fa molts anys i va reinventar-se amb una energia notable.
La paternitat imminent dels Orteu-Jassen té tothom molt excitat. Mentre esperen que l’Anna arribi, la conversa és un seguit de preguntes i respostes enginyoses sobre el tema. Tot es complica quan en Vicenç anuncia el nom del nen. Una violenta discussió esclata, liderada pel Pere, que no vol un nebot amb aquell nom. La polèmica del nom desvelarà secrets i rancúnies.