La pel·lícula comença amb una escena en la qual tres nenes que juguen a prendre el te miren a la finestra simultàniament i, després, immediatament, es suïciden entre els crits de la seva mare.
Temps més tard, en ple període eduardià, Arthur Kipps (Daniel Radcliffe), un advocat anglès jove i vidu rep un ultimàtum: si no ven una propietat en concret, serà acomiadat. Quan arriba al petit poble, en el que no és ben rebut i on tots intenten que marxi com abans millor, s’adona que la tasca no serà fàcil. Molt menys quan veu que la mansió està situada en un petit illot, envoltada de pantans i separat de la resta del poble per la marea.
El que no imagina és que allà habita l’esperit d’una dona, la germana del qual i el seu cunyat li van treure el seu fill adoptant-lo i argumentant que ella era una persona no adequada per criar-lo. El nen mor en un accident d’automovil ofegat, quedant sepultat dins el vehicle sota el pantà. Els pares adoptius de la dona (la seva germana i cunyat) mai no recuperen el cos de l’infant i la dona acaba penjant-se, donant lloc a un esperit enutjat que es representa com una dona de negre que per a venjar-se de la seva amargor i dotada d’una força sobrenatural, influeix en els nens del poble proper guiant-los al suïcidi, cada vegada que un adult la veu, ella apareix davant un nen escollit per ella a l’atzar i aquest sent el sobtat desig de morir, i es suïcida. L’advocat Arthur Kipps, en arribar a la mansió esvalota encara més a l’esperit fent que la mort de nens sigui més freqüent, i finalment amb l’ajuda del cunyat de l’espirit, Arthur decideix recuperar el cos del fill de la dama de negre i donar-li sepultura adequada, creient que amb això donarà pau al pervers esperit, cosa que no succeeix. Quan està esperant el seu fill de 4 anys a l’estació de trens per tornar a Londres, la dama de negre es presenta al seu fill, fent que aquest camini cap a les vies. Arthur s’adona i corre cap a ell i moren els dos aixafats pel tren, Arthur s’adona que ha mort perquè veu el presumpte esperit de la seva esposa morta.
Responsable: Núria Inglin
Tweet